Igman


Igman

pregleda8762.   
pintrest

Igman és una muntanya al centre de Bòsnia i Hercegovina. Es troba al sud-oest de Sarajevo i fa frontera amb la muntanya de Bjelašnica i la localitat d’Ilidža. El punt més alt d’Igman fa 1.502m, classificant aquesta muntanya entre les més baixes. La manera més fàcil d’arribar a Igman és a través de Hadžići. Abans d’entrar a Hadžići, a l’esquerra, hi ha un camí asfaltat que atravessa uns paisatges espectaculars fins arribar a Veliko Polje.


Igman i Bjelašnica són un paradís per a la relaxació i el lleure. Aquestes muntanyes són populars entre els escaladors; els amants de la natura, la caça i el muntanyisme en gaudiran sense límit. Tota la zona que va d‘Igman fins a les regions més baixes de Bjelašnica està coberta per un bosc dens; això ofereix unes condicions excel•lents per a la riquesa faunística. Aquesta zona l’habiten animals com cérvols, conills, esquirols, óssos, llops, guineus, galls salvatges, àguiles...


Igman és una destinació popular per a la pràctica del senderisme i l’esquí. Durant els Jocs Olímpics aquesta muntanya, juntament amb Jahorina, Trebević i Bjelašnica va ser-ne una de les seus principals. A la muntanya d’Igman encara hi ha un munt d’instal•lacions que són fruit d’aquesta època. Avui Igman és una de les atraccions turístiques més populars dels voltants de Sarajevo.


Les ideals condicions ecològiques i climàtiques, així com també una de les concentracions d’ozó més altes d’Europa, donen a Igman l’epitet de centre salut i el converteixen en la destinació número u per a esquiar i fer senderisme. L’estreta vall de Veliko Polje és l’hàbitat de plantes endèmiques, així com també dels inesgotables recursos de les pures i ecològicament viables plantes medicinals, de les quals s’obtenen tes d’una gran qualitat.


Existeix una reserva única a la zona de Babin Dol i Ravna Vala, que té un valor incalculable per a la recerca en l’àmbit de la flora, la fauna i la vegetació. La cova de Klokovača està situada als vessants nord-orientals de Bjelašnica, sota Lisičija Glava. El camí a la cova està marcat des de Veliko Polje a Babin Dol. A aquesta cova s’hi va entrar per primera vegada l’any 1894, tal i com es pot veure a les inscripcions a les pedres de l’interior. En motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern es van construir pistes per a esquí alpí, eslàlom, gran eslàlom, biatló i salt.


El 24 de gener de 1963, es va registrar a Igman la temperatura més baixa als Balcans: -43,5 º C. Igman encara manté aquest rècord. El punt d’Igman on es va calcular aquesta temperatura i on normalment es registra la temperatura més baixa s’anomena “Mrazište” (en català, ‘punt de congelació’). És a Veliko Polje que, juntament amb Radovi, representa un punt geogràfic d’Igman amb característiques tèrmiques diferents.


Més enllà del seu valor natural, Igman té també un significat històric. La “Marxa d’Igman” és un dels episodis més coneguts i més famosos de l’època de l’Alliberament Nacional a la Segona Guerra Mundial i la única operació d’aquestes característiques al món. Es va dur a terme la nit del 27 al 28 de gener de 1942, a través de la neu i un intens fred.


Galeria d’imatges

Lokvanjsko jezero

Lokvanjsko jezero

Veliki kotao

Veliki kotao

Bjelašnica i Igman

Bjelašnica i Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman

Igman