Sarajevo


Sarajevo

pregleda13077.   
pintrest

Sarajevo és la capital de Bòsnia i Hercegovina, així com també el seu major centre urbà, econòmic i cultural. Gairebé totes les institucions de l’estat es troben a Sarajevo. Segons el cens de 1991, la ciutat tenia una població de 416.497 habitants. Aquest cens mostrava com la regió més gran de Sarajevo tenia 527.049 habitants (l’actual Cantó de Sarajevo). Segons els resultats preliminars del darrer cens, la ciutat de Sarajevo té 297.422 habitants i la regió més gran (el Cantó de Sarajevo) en té 438.443.


Tot i trobar-se entre les ciutats petites, Sarajevo és més popular que algunes de les capitals mundials gràcies al seu ric patrimoni històric i cultural.


A les ribes del riu Miljacka, la ciutat de Sarajevo neix pocs anys després de l’arribada dels otomans l’any 1435. Isa Bey Ishaković va fundar Sarajevo l’any 1462. Va dictar un ordre per a la construcció de diverses institucions públiques, entre elles la primera mesquita i el palau. La paraula ‘Sarajevo’ ve del turc ‘seraglio-voasi’, que vol dir ‘camp al voltant del palau’.


Després que l’Imperi Otomà governés Bòsnia al llarg de quatre segles, l’Imperi Austrohongarès se’n feu càrrec l’any 1878. Això va suposar una gran influència de la cultura i l’arquitectura europea en aquesta regió. A Sarajevo encara es pot veure la influència austrohongaresa. L’any 1914, el príncep Francesc Ferran d’Àustria i la seva muller Sofia, embarassada, van ser assassinats quan visitaven un dels pobles més a l’est de l’Imperi Austrohongarès. Com que les relacions polítiques a Europa i al món eren extremadament tenses, aquest esdeveniment va ser el detonant de l’inici de la Primera Guerra Mundial, que va fer que Sarajevo fos coneguda a nivell mundial. A Bòsnia i Hercegovina aquest esdeveniment va significar l’inici del turbulent segle XX, en el qual l’estat i la seva capital es van convertir en part de diferents règims nacionals. Amb el final de la Segona Guerra Mundial, Bòsnia i Hercegovina va entrar a formar part de l’antiga Iugoslàvia.


L’any 1984, Sarajevo va atreure de nou l’atenció del món, però aquest cop d’una manera positiva. Aquell any Sarajevo va ser la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern. A banda de Sarajevo, les altres ciutats candidates van ser Sapporo (Japó), i Falun/Göteborg (Suècia). Després dels de la Unió Soviètica, aquets van ser els segons Jocs Olímpics que es celebraven a un país comunista. Per a Iugoslàvia, els Jocs Olímpics de Sarajevo eren una oportunitat per mostrar-se al món de la millor manera possible, tot i que van ser durant un període de recessió econòmica. Es van invertir molts recursos financers en l’organització dels Jocs; es va construir un gran nombre d’impressionants edificis i diverses infraestructures. Les autoritats van rebre el generós recolzament dels ciutadans de Sarajevo. Gràcies als Jocs, els esports d’hivern van popularitzar-se; fins llavors els esports d’hivern eren gairebé desconeguts en aquesta part de Iugoslàvia.


La imatge positiva de Sarajevo va durar ben poc. L’any 1992, la ciutat tornava a fixar les mirades del món. Aquesta vegada, per l’agressió a Bòsnia i Hercegovina; la ciutat va quedar destruïda. Sarajevo serà recordada en la història contemporània com la ciutat que va patir el setge més llarg: 1425 dies!


Sarajevo conserva edificis de diferents períodes de la seva rica història. També és coneguda com la Jerusalem d’Europa perquè al centre de la ciutat s’hi poden trobar mesquites, esglésies catòliques i ortodoxes, i sinagogues. És interessant destacar que al segle XV i XVI els sefardites, els jueus expulsats d’Espanya, van traslladar-se a Bòsnia i Hercegovina. Al llarg dels segles s’han convertit en una part important de la societat i la cultura de Bòsnia i Hercegovina; els seus descendents encara viuen a Sarajevo. A més a més dels llocs religiosos, la ciutat compta amb altres indrets interessants com ho són el Gazi Husrev Bey’s Bezistan, que és al casc antic de la ciutat i data del període otomà, o el Museu Nacional, fundat pels governadors austrohongaresos. Un dels símbols de Sarajevo és l’Ajuntament, de l’època dels austrohongaresos, l’antiga Església Evangèlica, actualment seu de l’Acadèmia de Belles Arts, el Teatre Nacional, l’edifici de correus de Sarajevo a la vora del Miljacka, el White Bastion Offense, de l’època de l’Imperi Otomà i posteriorment ampliat pels austrohongaresos, i l’edifici de la Presidència de l’Estat, entre d’altres.


Sarajevo és una ciutat que acull diversos festivals regionals. Al llarg de l’any se’n organitzen de diferents, el més famós dels quals és el Sarajevo Film Festival, que va començar durant la guerra i tradicionalment es celebra a l’estiu. També n’hi ha altres com el Jazz Fest, el Festival d’Hivern de Sarajevo, el Festival de Teatre MESS i les Nits Baščaršija. A més, hi ha nombrosos festivals petits i fires.


La ciutat de Sarajevo conviu amb tres rius: el Miljacka, el Bosna i el Željeznica. El Miljacka creua el centre i bona part de la ciutat; Sarajevo es troba prop del naixement del riu Bosna –riu que dóna nom a l’estat de Bòsnia i Hercegovina. Durant dècades, el naixement del riu Bosna estava controlat; actualment i des de fa molt temps és un lloc popular entre els ciutadans de Sarajevo; també ho és entre els turistes. En direcció a la font del Bosna hi ha una pista que té 100 anys, construïda durant el període austrohongarès per les elits de l’època. En caminar o circular per l’avinguda, es poden veure les vil•les de l’antiga elit austrohongaresa, que encara avui acaparen l’atenció d’aquells que hi passen.


A banda dels rius de Sarajevo, la ciutat està envoltada per unes muntanyes olímpiques d’una gran bellesa: Bjelašnica, Igman, Jahorina i Trebević. Aquestes muntanyes són destinacions populars tant per als habitants de Sarajevo com pels turistes d’arreu del món.


A més a més de l’arquitectura, un dels llegats més importants dels diferents imperis als quals Bòsnia va pertànyer al llarg de la seva història és la gastronomia bosniana. Es pot argumentar amb seguretat que la cuina bosniana és una mescla d’Orient i Occident. A Sarajevo s’hi poden trobar grans filets vienesos i dolmes turcs. Tot i així, els plats més populars entre locals i turistes són les empanades i les mandonguilles (ćevapčići), inigualables i úniques. Després de degustar un àpat deliciós, a Sarajevo els més sibarites poden gaudir de moltes pastisseries on hi trobaran excel•lents sacher i pastissos havana, baclaues, tufahijas i molts dels altres èxits dels pastissers de Sarajevo.


Tot això fa que fins i tot els més importants crítics en turisme a nivell mundial no siguin indiferents davant Sarajevo. La ciutat surt regularment a diverses publicacions internacionals, programes de televisió o portals d’internet com una de les destinacions turístiques més recomanades. Sarajevo sovint és classificada entre les 10 millors destinacions turístiques del món per diverses organitzacions de turisme.


Galeria d’imatges

Akademija likovnih umjestnosti

Akademija likovnih umjestnosti

Aleja

Aleja

Baščaršija

Baščaršija

Baščaršija-Bezistan

Baščaršija-Bezistan

Begova džamija

Begova džamija

Begova džamija-unitrašnjost

Begova džamija-unitrašnjost

Bijela tabija

Bijela tabija

Čaršija

Čaršija

Dom armije

Dom armije

Fakultet islamskih nauka

Fakultet islamskih nauka

Fontana-Begova džamija

Fontana-Begova džamija

Hotel Europa

Hotel Europa

Ilidža-hoteli

Ilidža-hoteli

Sarajevo

Sarajevo

Kozija ćuprija

Kozija ćuprija

Muzej stećci

Muzej stećci

Muzicki paviljon

Muzicki paviljon

Narodno pozorište

Narodno pozorište

Olimpijada

Olimpijada

Olimpijski muzej

Olimpijski muzej

Pošta

Pošta

Pozorište - Sarajevo film festival

Pozorište - Sarajevo film festival

Pravoslavna crkva - unutrašnjost

Pravoslavna crkva - unutrašnjost

Predsjedništvo

Predsjedništvo

Rimski most

Rimski most

Saborna crkva

Saborna crkva

Sahat kula

Sahat kula

Sahat kula

Sahat kula

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo-nekada

Sarajevo-nekada

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo

Sarajevo-Katedrala

Sarajevo-Katedrala

Sarajevo-mahale

Sarajevo-mahale

Sarajevo-mostovi

Sarajevo-mostovi

Sarajevo-panorama

Sarajevo-panorama

Sarajevo-panorama

Sarajevo-panorama

Sarajevo-stari grad

Sarajevo-stari grad

Sebilj

Sebilj

Stari grad

Stari grad

Vijećnica

Vijećnica

Vijećnica-noću

Vijećnica-noću

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Vrelo Bosne

Zemaljski muzej

Zemaljski muzej